Berlín (en alemany: Berlin ) és la capital i la ciutat més gran d'Alemanya, amb 3.700.000 habitants (2023), anomenats berlinesos. Té una densitat de 4.200 hab/km². La travessen els rius Spree i Havel, al nord-est d'Alemanya. Està voltada pel land de Brandenburg, tot i que no en forma part, sinó que la mateixa ciutat és un dels estats federats alemanys.
Documentada des del , Berlín fou successivament la capital del Regne de Prússia (1701-1918), de l'imperi alemany (1871-1918), de la República de Weimar (1919-1933) del Tercer Reich (1933-1945), i de la República Federal d'Alemanya des del 1990. Després de la Segona Guerra Mundial, la ciutat es dividiria en el Berlín est, que el 1949 es convertia en la capital de l'Alemanya de l'Est, i el Berlín oest, que es convertia en un enclavament occidental, envoltat pel mur de Berlín durant el període 1961-1989. Després de la reunificació alemanya del 1990, la ciutat recobrava el seu estatus de capital d'Alemanya i oferia 147 ambaixades estrangeres.
Berlín és un important centre de cultura, política, mitjans de comunicació i ciència d'Europa. Vegeu també: La seva economia es basa principalment en el sector serveis, incloent-hi una gamma diversa d'indústries creatives, corporacions de mitjans de comunicació, serveis mediambientals, llocs de congrés i convenció. La ciutat és un centre continental per al transport aeri i ferroviari, i és una de les destinacions turístiques més visitades de la Unió Europea. Altres indústries inclouen telecomunicacions, optoelectrònica, tecnologia de la informació, indústria de l'automòbil, enginyeria biomèdica i biotecnologia.
La metròpoli és la seu de cèlebres universitats, instituts d'investigació, esdeveniments esportius, orquestres, museus i personalitats. El paisatge urbà i el llegat històric de Berlín n'ha fet una escena popular per a pel·lícules de produccions internacionals. La ciutat és reconeguda pels seus festivals, arquitectura diversa, vida nocturna, arts contemporànies i una alta qualitat de vida. Vegeu també: i Berlín ha evolucionat de tal manera que atrau la joventut i els artistes pel seu estil de vida liberal i zeitgeist ('l'esperit de l'època'). Vegeu també:
Història Segles XII a XVI Berlín es va fundar a l'inici del per Joan I de Brandenburg; és, doncs, bastant antiga, però no queda gaire cosa d'aquelles velles comunitats. Al contrari, avui dia Berlín fa la impressió d'una gran discontinuïtat, que reflecteix visiblement les moltes convulsions de la història alemanya del .
La primera evidència d'un assentament a l'àrea central de Berlín és una biga de fusta datada aproximadament de 1192. La primera menció escrita de pobles a l'àrea de l'actual ciutat és de finals del . El lloc de Spandau és el primer esmentat el 1197, i Köpenick el 1209; tanmateix, aquestes àrees no s'integraren a Berlín fins a 1920. Per trobar esmentada la part central de Berlín, s'ha de retrocedir a dues ciutats. Cölln en el Fischerinsel s'esmenta per primera vegada en un document de 1237, i a Berlín, a l'altre costat del Spree, en el que s'anomena ara el Nikolaiviertel, s'hi fa referència en un document de 1244. Des del començament, les dues ciutats formaven una unitat econòmica i social. El 1307, les dues ciutats s'unien políticament.
miniatura|esquerra|Plànol de Berlín del 1688
El 1435, Frederic I es convertia en l'elector de Brandenburg, que governava fins al 1440. El seu successor, Frederic II, establia Berlín com a capital del marcgraviat, i els subsegüents membres de la família Hohenzollern governaren fins a 1918 a Berlín, primer com a electors de Brandenburg, després com a reis de Prússia, i finalment com a emperadors alemanys. El 1448, els ciutadans es rebel·laren en el que es va conèixer com la "Indignació de Berlín" contra la construcció d'un palau reial nou per l'elector Frederic II. La protesta no reeixí, tanmateix, i la ciutadania perdia molts dels seus privilegis polítics i econòmics.
El 1451, Berlín es convertia en la residència reial dels electors de Brandenburg, i Berlín havia de deixar el seu estatus com a ciutat hanseàtica lliure. El 1539, els electors i la ciutat oficialment esdevenien luterans.
Segles XVII a XVIII La Guerra dels Trenta anys entre 1618 i 1648 va tenir com a conseqüència la devastació de Berlín. Un terç de les cases quedaren destruïdes i la ciutat perdia la meitat de la població. Frederic Guillem I, conegut com el "Gran Elector", que havia succeït el seu pare Jordi Guillem com a governant el 1640, iniciava una política d'immigració que promovia la tolerància religiosa. Amb l'edicte de Potsdam el 1685, Frederic Guillem I oferia asil als hugonots francesos. Més de 15.000 hugonots anaren cap a Brandenburg, 6.000 dels quals s'instal·laren a Berlín. Cap al 1700, aproximadament, un vint per cent dels residents de Berlín eren francesos, i la seva influència cultural a la ciutat era immensa. Molts altres immigrants provenien de Bohèmia, Polònia, i Salzburg.
miniatura|upright|esquerra|Frederic el Gran
Amb la coronació de Frederic I el 1701 com a rei (a Königsberg), Berlín es convertia en la capital del Regne de Prússia. El 1740 Frederic II, conegut com a Frederic el Gran (1740-1786) arriba al poder. Berlín es convertia, sota el seu regnat, en un centre de la Il·lustració. Després de la victòria de França a la Guerra de la Quarta coalició, Napoleó Bonaparte es dirigia a Berlín el 1806, però concedia l'autogovern a la ciutat. El 1815, la ciutat formava part de la nova província de Brandenburg.
miniatura|esquerra|Berlín es convertia en la capital de l'imperi alemany el 1871. (Bulevard Unter den Linden, 1900.)
La Revolució Industrial transformava Berlín durant el ; l'economia de la ciutat i la població s'expandiren extraordinàriament, i es convertia en el principal centre ferroviari i econòmic d'Alemanya. Els suburbis aviat es desenvoluparen i augmentaren l'àrea i la població de Berlín.
Després d'haver estat la residència dels reis de Prússia, Berlín va esdevenir gran al , sobretot quan el 1871 fou proclamada capital de l'Imperi germànic. Va mantenir l'estatus de capital també durant la República de Weimar i sota el règim nazi, raó per la qual fou un dels objectius principals dels atacs aeris aliats durant la Segona Guerra Mundial.
Després de la separació de la ciutat en dues meitats a la fi de la guerra, la part oriental de Berlín va esdevenir la capital de la República Democràtica Alemanya (RDA), mentre que la capital de la República Federal Alemanya es va traslladar a Bonn. Durant la guerra freda, el Berlín oest fou una illa d'Occident enllà del "teló d'acer". La confrontació entre els dos blocs va fer visible la separació de la ciutat, primer quan el 1948 es va haver d'abastir Berlín oest mitjançant un pont aeri, i més endavant el 14 d'agost de 1961, quan el govern de l'Alemanya oriental va alçar el mur de Berlín. A conseqüència de la caiguda del mur el 1989 i amb la reunificació de les dues Alemanyes, Berlín ha tornat a ser la capital de l'Alemanya unida.
Geografia |miniatura|upright|Rossinyol a Berlín Flora i fauna Berlín compta amb una gran varietat d'espais on predomina la natura, especialment boscos i llacs. El roure, el pi, el bedoll i l'alzina hi creixen de manera natural i conformen bona part de la seva superfície forestal. Pel que fa a la fauna, hi predominen ocells com la cornella emmantellada, el colom domèstic, el colom tudó, la garsa, l'estornell vulgar i el pardal, així com el bernat pescaire, l'ànec collverd i el cigne mut a les zones lacustres.
Els mamífers salvatges més comuns són el conill, la rata comuna i la rata negra, el ratolí comú, l'esquirol vermell i la guineu; a les zones de bosc espès s'hi pot veure el cabirol. Pel que fa als rèptils, destaca la presència de tortugues introduïdes als estanys i llacs i que han aconseguit sobreviure-hi malgrat el clima relativament fred de Berlín; les més comunes formen part de l'espècie Trachemys scripta.
El Jardí Zoològic de Berlín (Zoologischer Garten Berlin) és un dels zoos més grans d'Alemanya, i un dels més complets del món en nombre d'espècies animals. Es troba al límit occidental del barri de Tiergarten.
Clima Berlín té un clima temperat, segons el sistema de classificació de clima Köppen. Els estius són calorosos amb temperatures altes, de mitjana 22-25 °C (mig 70) i les baixes de 12-14 °C. Els hiverns són freds amb temperatures altes de mitjana de 4 °C i les baixes de 2 a 0 °C. La primavera i la tardor són generalment suaus. La zona edificada de Berlín crea un microclima, amb calor emmagatzemada pels edificis de la ciutat. Les temperatures poden ser 4 °C més altes a la ciutat que en les àrees circumdants. http://www.weather.com
Les precipitacions anuals són de 571 mm, amb precipitacions moderades durant l'any. De desembre a març sol nevar, tot i que la neu sol desfer-se ràpidament.
Demografia miniatura|Fleca de Berlín Berlín té una població molt diversa, amb moltes cultures, religions i s'hi parlen més de 200 llengües. El 2023 la població era de 3.700.000, dins els límits del Berlín i és la municipalitat més poblada de la Unió Europea. L'àrea metropolitana s'estima que té una població d'entre 5 i 6 milions.
Una cequena part de la població de Berlín la conformen ciutadans d'altres països (2020). Molts d'aquests immigrants van arribar com a treballadors temporals, encara que finalment es van establir en la ciutat. El grup més important d'aquests treballadors és el dels turcs, seguits pels italians, polonesos, russos i altres subgrups procedents dels estats de Iugoslàvia i diverses nacions d'Àfrica i Àsia.
La població de Berlín ha crescut ràpidament des del final de la Segona Guerra Mundial (1945), quan havia caigut a només 2.300.000. Avui dia Berlín consta de 3.700.000 habitants. Els factors que van contribuir al creixement de la població s'hi troben la tornada dels residents evacuats durant la guerra, un flux d'alemanys de l'est a Berlín Oest i un gran nombre de gent que va arribar com a immigrant.
Des de la reunificació alemanya (1990), centenars de milers de nouvinguts han arribat a la ciutat.
Religió Aproximadament el 70% de la població de Berlín no professa una religió (2020). A l'Església evangèlica pertanyen prop de 13% de la població, a l'Església catòlica un 8% i a altres confessions cristianes un 3%. Altres religions són practicades per xicotets segments de la població, principalment l'islam, amb un 5-8% de població.
Política i govern miniatura|El Bundestag
Després de formar part de la marca de Brandenburg, Berlín fou la capital del Reich i de Prússia, a més de ser una província prussiana, fins al 1945, i avui és una de les tres "ciutats estat" entre els 16 länder alemanys, juntament amb Hamburg i Bremen.
Perquè Berlín es tornés a convertir de dret en la capital d'Alemanya, va caldre realitzar una votació en el Bundestag el juny de 1991, en què es va decidir transferir les institucions de Bonn a Berlín. La transferència del govern federal i de la cancelleria va tenir lloc el 1999.
Land Berlin El parlament de la ciutat i de l'estat (de Berlín) s'anomena Abgeordnetenhaus. Berlín és governada per un Regierender Bürgermeister, que és alcalde de la ciutat i cap del Bundesland al mateix temps. Actualment, aquest càrrec l'ocupa Kai Wegner (CDU) (2023).
Des de l'1 de gener del 2001, Berlín se subdivideix en 12 districtes anomenats Bezirke, provinents de la reorganització dels 23 districtes precedents.
Districte (Bezirk)Habitants 31 de marzo de 2010Superficiekm²Densitat de població MapaCharlottenburg-Wilmersdorf319 62864,724 878400px|Los 12 distritos de BerlínFriedrichshain-Kreuzberg268 22520,1613 187Lichtenberg259 88152,294 952Marzahn-Hellersdorf248 26461,744 046Mitte332 91939,478 272Neukölln310 28344,936 804Pankow366 441103,013 476Reinickendorf240 45489,462 712Spandau223 96291,912 441Steglitz-Zehlendorf293 989102,502 818Tempelhof-Schöneberg335 06053,096 256Treptow-Köpenick241 335168,421 406
Lescut d'armes