Murillo el Fruto és un municipi de Navarra, a la comarca de Ribera Arga-Aragón, dins la merindad d'Olite. Limita al nord amb Uxue, al sud amb Carcastillo i a l'est amb Santacara.
La paraula «murillo» té a veure amb muralla, mentre que l'epítet «Fruto», que en el consta com freyto, sembla derivar de fractus, trencat, derruït. El castell va ser una important fortalesa del construïda sobre un pujol al nord de la vila i que va perdurar fins que en 1516 fos derruïda per ordre del cardenal Cisneros per a mantenir la recent Conquesta de Navarra. Queden algunes restes dels murs i de la torrassa. L'església de Santa María és un edifici renaixentista del que es va aixecar sobre altre edifici del del que queden restes en la capella sobre la qual s'alça la torre. Destaca el gran llenç manierista de San Miguel i el cadirat barroc procedent del monestir de La Oliva. Entre les construccions civils, acomodades al cèrcol del castell hi ha interessants exemplars dels segles , i , algunes blasonades i palatines.
Etimologia El nom Murillo el Fruto ha causat complicacions a l'hora d'interpretar el seu origen etimològic. Es confon el segon mot (Fruto) amb el fruit que donen les plantes. Gràcies als documents d'esglésies navarres datats al , s'ha pogut deduir l'etimologia exacta del nom.
La primera part del topònim correspon a una adaptació del mot llatí murus, que amb el temps ha anat canviant la seva forma en els diferents països de parla romanç.
Considerant el diminutiu murellus (“parvus murus”, petit mur o paret) trobem l'origen de la paraula Murillo. Després d'algunes vacil·lacions es va derivar a l'actual Murillo. Dins la mateixa Comunitat Foral trobem municipis amb noms similars: Murillo el Cuende, Murillo de Yerri, Murillo de las Limas… A altres comunitats també consten poblacions amb noms derivats d'aquests mots: Murillo de Calahorra, Murillo de Río Leza, Murillo de Aliena…
La segona part del nom (Fruto) va causar controversia durant el seu estudi. No es tracta del mot llatí fructus, fruit, sinó de la paraula fractum, trencat. Es considera que a Navarra i Aragó va haver-hi grans variacions d'aquesta paraula, passant per les formes freto, freito, frito, fruyto i l'actual Fruto.
Els historiadors van deduir que la segona part del topònim va ser afegida com un adjectiu per diferenciar el poble dels mencionats anteriorment amb noms similars.
Demografia La primera dada registrada sobre la població del municipi indica que l'any 1900 hi havien 875 persones empadronades. Segons els estudis demogràfics de l'INE, a 1 de gener de 2019 hi havia 639 habitants, nombre igual que l'any 2018. Evolució de la població des de 1900 fins 2019AnyHomesDonesTotal2019346293639201834029963920173132906032016314300614201532930563420143293116402013348322670201235233168320113673397062010371343714200938934173020083923527442007381361742200639136475520053843627462004386362748200338436574920023803707502001379372751200037437675019993733797521998375380755199638939077919954164008161994422407829199341940382219924214098301991423414837199044543087519894464408861988446437883198744943688519864534368891981009351970001.1561960001.3621950001.2381940001.2551930001.3311920001.1681910001.010190000875 Dades publicades també per l’INE (datades a 2019) sobre l'origen dels habitants de Murillo el Fruto: un 39,28% (251 persones) havien nascut al propi municipi respecte un 43,35% que han emigrat d'altres poblacions d'Espanya. D'aquests immigrants, un 34,43% (220) han vingut d'altres parts de Navarra i un 8,92% (57) provenen d'altres comunitats autònomes. El percentatge restant d'habitants correspon a un 17,37% (111) que han immigrat des d'altres països. miniatura|228x228px|Lloc de naixement dels habitants de Murillo
Aquests aspectes han variat des del segle XX. En el gràfic de línies adjunt es mostra aquesta evolució. miniatura|Evolució del lloc de naixement de la població de Murillo des de l'any 1996
El nombre d'habitants procedents de fora de l'Estat Espanyol ha augmentat a 111 durant el 2019. D'aquests 111:
73 habitants, 39 homes i 34 dones són nascuts a Amèrica. 29 habitants, 23 homes i 6 dones són nascuts a l'Àfrica. 9 habitants, 3 homes i 6 dones són nascuts a Europa. El gràfic de sectors adjunt mostra aquesta proporció. miniatura|Piràmide de població Murillo el Fruto, any 2019 Habitants segons país de naixementPaís2019Dif (2018)Bulgària20 França 20 Alemanya20 Marroc 2917 Cuba20 Argentina20 Bolívia 432 Xile10 Equador60 Paraguai10 Altres 215 Analitzant l'edat dels habitants del municipi, L'INE indica que la mitjana d'edat dels habitants de Murillo el Fruto al 2019 era de 47,60 anys, 1,30 anys menys que fa un lustre, que era de 48,90 anys.
La piràmide de població adjunta i la taula següent mostren quants habitants de cada sexe i edat hi havia al 2019 al municipi. Població de Murillo el Fruto per sexe i edat 2019 EdatHomesDonesTotal0-5126185-101361910-1517122915-202092920-2521204125-3022153730-3516153135-4016143040-4519214045-5031225350-5518163455-6033255860-6527204765-7027214870-7518183675-8014132780-858152385-142539Total346293639
Climatologia El clima correspon al mediterrani-continental, amb hiverns freds i estius calorosos.
El mes més calorós de l'any és el juliol, amb una temperatura mitjana de 22,6° i el més fred és el gener, amb 4,8° de mitja. El récord de la temporada més freda al municipi correspon a cinquanta-tres dies continus amb una temperatura mínima de 0° o menor.
Les precipitacions a la zona són escasses i més abundants durant la primavera i la tardor. El mes d'hivern és més sec que l'estiu, ja que durant aquest últim són habituals les tempestes locals. De mitja es contabilitzen 90 dies a l'any amb precipitacions.
Els vents tenen importància a tota la comarca en la que se sitúa el municipi. Els més freqüents són el mestral (prové del nord o nord-oest) i el xaloc (prové del sud o sud-est). El mestral és fred a l'hivern i refrescant a la resta d'estacions, però sempre violent i sec. El xaloc, menys freqüent, és càlid i sec a l'estiu. Ambdós vents generen situacions de sequera que en una regió amb poques precipitacions provoca conseqüències greus en les collites i l'agricultura
La hidrografia es redueix al riu Aragó, que ve de del nord i es dirigeix cap al sud.
Política Les eleccions municipals de Murillo el Fruto mostren una decantació potent cap a dos partits polítics: NA+ (Navarra Suma) i AIM (Agrupación Independiente Murillo).
L'escrutini de les eleccions del 2019 va deixar les següents dades Resum escrutini Murillo el Fruto 2019Escrutat100,00%Escons7Cens488Participació82,79%Vots totals 404Abstencions84Vots nuls12Vots blancs 7 L'escrutini de l'any 2015 va deixar les següents dades Resum escrutini Murillo el Fruto 2015Escons7Cens533Participació 84,05%Vots totals 448Abstencions85Vots nuls 7Vots blancs8 La taula següent compara aquestes dues convocatòries 20192015PartitsEsconsNº vots% votsEsconsNº vots% vots 9,53%AIM421956,88%422951,93% -NA+316643,12% - - - -UPN - - -319644,44% -PP - - -081,81% Així doncs, des del 26 de maig de 2019 l'alcaldessa de la vila és Maria Aránzazu (Arancha) Murillo Tanco, representant del partit AIM (Agrupacion Independiente Murillo).
Edificis i arqueologia El castell medieval Actualment el poble es troba als peus d'un turó anomenat popularment Altobarrio (Otobarrio al ). Antigament el municipi es trobava a dalt d'aquest turó.
Els antics pobladors de la vila van construir un castell celtibèric, és a dir pre-romà, a al cim d'aquest turó. Es tracta de la clàssica fortalesa aïllada posicionada en un lloc dominant, per la defensa i la vigilància de la zona. Tot i que se sap poc sobre la fortificació, usualment es descriu com una “torrassa consistent rodejat de muralles i cubs cilíndric”.
A finals del segle XIV i durant el segle següent es produeix la feudalització dels castells. D'aquesta forma passen a mans de nobles a qui el rei vol agrair els seus serveis, a canvi de fidelitat i defensa. Els castells passen a ser senyorials.
L'any 1380, el rei Carles II va concedir la vila i el castell a Joan de Bearn, considerant els seus agradables serveis.
Cinc anys més tard, el mateix rei concedeix el castell de Murillo el Fruto a Ramonet de Sort.
El 15 de març de 1387, Carles III, fa donació del castell i la vila a Bertran de Lacarra. Aquest va mantenir la propietat fins a la seva mort, que va ser l'any 1434.
L'any 1447, el Príncep de Viana va donar totes les terres i castells de Santacara, Murillo el Fruto i Mélida a Joan de Beaumont.
Durant els enfrontaments entre agramontesos i beaumontesos l'any 1469, el mariscal Pedro de Navarra pren possessió del castell de Murillo.
Finalitzada la conquesta de Navarra, cap al 1512, el castell rep el mateix destí que la gran majoria de petites fortaleses sense cap valor defensiu. Ferran el Catòlic va manar la destrucció d'aquest tipus de construccions.
Les pedres i altres materials obtinguts de tal destrucció van ser utilitzats per començar la construcció del poble als peus del turó.
Les restes actuals inclouen part de la torre d'homenatge i dos torres circulars més petites unides per un mur d'uns 10 metres de llargada. Totes aquestes resten donen indicis que es tractava d'una fortalesa de dimensions petites.
Amb motius religiosos i de conservació de les restes, durant juny de l'any 1957 es va arreglar la torre principal i s'hi va col·locar una imatge de pedra del Sagrat Cor de Jesús.
Actualment, i des de fa molts any, l'escut del poble conté la imatge d'aquest castell al seu centre.
L'església de Santa Maria i els edificis que la van precedir Església de Sant Andreu La primera església del poble correspon a la dedicada a Sant Andreu, de la qual es tenen només algunes notícies indirectes. Hauria estat situada dins del castell medieval de l'antic poblat al turó.
Església de la Beata Verge L'església de la Beata Verge Maria és la primera de la que es té documentació oficial. Aquesta es va construir cap el 1467 al monticle, juntament amb el poblat i el castell. Quan el poble es va desplaçar al peu del turó, l'església va ser abandonada juntament amb la fortalesa i la resta de construccions. Tot i això, el nom no va ser oblidat, ja que es va bautitzar l'església actual del poble amb aquest mateix nom.
Capella de Sant Jaume No es sap la data exacta de la construcció, però es coneix de la seva existència des del . L'església o capella era d'estil protogòtic i estaria situada al mateix lloc que l'actual església de Santa Maria del poble. Per aquest motiu, les restes dels materials que es van obtenir després de la destrucció de la capella van ser utilitzats per construir l'església actual.
Església de Santa Maria El contracte per construir aquesta nova església es va signar dins la capella de Sant Jaume, el 5 de febrer de 1528. Aquest contracte atorga la responsabilitat arquitectònica de la construcció a Juan López de Gorta, de les terres de Guipúzcoa. El tracte incloïa les característiques que hauria de tenir l'estructura. S'indica, per exemple, la llargada i l'amplada en peus, el tipus de finestres, la preparació de l'interior per poder celebrar litúrgies, etc…
El poble li va cedir les restes de la fortalesa derruïda per tal que pogués construir allò que fes falta.
Un any més tard, el 1529, comencen les obres de construcció de l'església.
Dos anys després, el 1530, el bisbe Don Martín de Rada I concedeix una llicència especial als treballadors de la construcció. Els permet continuar treballant en la obra els diumenges, en vista del fort retard que portaven.
Les obres continuen a un ritme lent, amb reformes dels plans de construcció els anys 1548 i 1559. Es va afegir una capella a l'església, amb un altar per Sant Blas i un per Sant Joan. Això va provocar fortes queixes entre els habitants del poble, que desitjaven que l'església pogués ser utilitzada el més aviat possible.
Per fi, l'any 1581, cinquanta-tres anys després de signar el contracte, l'església es dona per finalitzada.