Cabdet (en castellà i oficialment Caudete) és un municipi de la província d'Albacete (Castella-la Manxa).
Antigament va pertànyer al Regne de València i actualment encara conserva tradicions típicament valencianes i influències del valencià (llengua d'ús habitual fins al ) en la parla popular. Gaudeix dels títols de Molt Noble, Molt Lleial, Fidelíssima i Reial Vila, aquest últim atorgat durant la seua pertinença al Regne de València.
Topònim El topònim Cabdet deriva de l'àrab (al-qabdag), que al seu torn prové del mossàrab cap d'aq i del llatí caput aquae ('cap o font d'aigua'), per la seua situació en el cap de la conca hidrogràfica del Vinalopó. O simplement Cap, com a sinònim de Turó (en castellà "Cabezo"). Tradicionalment, s'ha derivat de Capdetum com a contracció de Caput Deitanorum, 'capital dels deitans', tribu ibera que va habitar l'àrea de Cabdet.
Observació: La més gran part dels seus habitants ni tan sols coneixen que el topònim oficial normatiu català Cabdet correspon a Caudete. Una altra variant més antiga és Capdet, i més popular Caudet, com és anomenat en poblacions pròximes de parla valenciana, així a La Font de la Figuera, Biar, Beneixama, etc.
Geografia El municipi de Cabdet és a mig camí entre Castella-la Manxa i les costes alacantines, combinant la muntanya i la plana. La seua comarca natural és l'Alt Vinalopó. El centre de la vila està a 557 msnm, en terreny pla però alguns barris antics són en costera fins a Santa Anna i Los Caransos. La cota màxima del municipi abasta els 1.150 metres en la serra de Santa Bàrbara (també coneguda com a serra d'Oliva). Aquesta serra ha estat malmesa a causa de les indústries (eòliques abusives, extraccions de materials: terrers, pedreres, etc.), malgrat que gaudia de protecció ecològica i del paisatge.
Municipis limítrofs El seu terme municipal és fronterer entre el País Valencià i la regió de Múrcia. Els municipis amb els quals limita són:
Natura Cabdet pot ser classificat com de clima mediterrani d'interior, una temperatura mitjana anual de 14 graus i un règim de pluja escassa, amb pics a la primavera i la tardor.
La vegetació típica és de muntanya mediterrània: pi, alzina, i matoll de muntanya baixa.
Quant a la fauna, hi ha rèptils com la sargantana, el fardatxo ocel·lat i el dragó comú, aus com el falcó, la puput, el mussol, la perdiu i el teuladí i migratòries com el ballester i el cul-blanc, mamífers com el liró, la rata penada, la rabosa, el teixó, el conill i el porc senglar.
Història miniatura|esquerra|Dama ibèrica de Cabdet, Antiguitat Existeixen jaciments arqueològics de l'època neolítica (gran recipient de ceràmica cardial o montserratina, en forma d'olla a la què li manca un fragment, peça principal del Museu Arqueològic d'Albacete, així manifestat pel qui havia estat director i conservador del susdit Museu, eminent Sr. Samuel de los Santos, atuells, utensilis... i d'època ibèrica la Dama de Cabdet el seu rostre dissortadament molt desfigurat, cap de toro, una destacable Cèrvola de Cabdet, deixant funerari, etc.), que es troben repartits als museus d'Albacete i Villena. L'any 1992, en el que és el Barri del Reial, es va trobar un poblat iber, proper al castell. Aquest poblat iber és el veritable antecedent del Cabdet actual, però la dolenta actuació de l'Ajuntament d'aquella època no va permetre de treure a la llum el poblat i mantenir-lo. Ara, al mateix lloc, s'hi aixequen uns carrers amb cases adossades. Més tard va ser un poblat romà i àrab.
Edat mitjana Durant el domini musulmà, Cabdet estava formada per sis nuclis de població separats, entre si coneguts posteriorment com a Capdet o Als Capdets. El poblat més important era aquell que se situava al que avui dia és el Barri de la Vila, on residien les persones destacades de l'època, i on es trobava la mesquita major i el castell. Fora muralles de la vila, s'aixecava un altre poblat al tossal de Santa Anna (es diu d'aquest poblat avui dia ocupat per l'ermita de Santa Anna, que va ser a l'època musulmana una mesquita de barri envoltada per muralles). Un tercer poblat se situava en el que es coneix com la "Rambla del Moto". Es pot considerar que els poblats de Santa Anna i del Moto eren els ravals de la vila. I ja més allunyats d'aquests tres nuclis, es trobava un poblat situat en la serra d'Oliva, un altre a la serra Làcera (conegut com a Almizra) i un sisè i últim poblat localitzat en les proximitats de l'actual santuari de la Mare de Déu de Gràcia, conegut com a Bogarra, i aquestes tres poblacions eren les últimes alqueries de la vila. Políticament, després de la separació del Califat de Còrdova, Cabdet va passar al Regne taifa de Dénia, després al de València i finalment al de Múrcia.
Les tropes almogàvers del comanador d'Alcanyís van prendre els Capdets per a Jaume el Conqueridor l'any 1240 en resposta a la conquesta de Xàtiva per l'infant Alfons de Castella, futur Alfons X el Savi. Posteriorment, pel tractat d'Almizra, Cabdet va passar a Castella i era senyor de la vila Sancho Sánchez de Mazuelo. A partir de l'any 1304 i després de la sentència arbitral de Torrelles i el tractat d'Elx, Cabdet va passar a formar part del Regne de València, en què posteriorment es va nomenar Vila Reial amb dret de vot a les Corts valencianes de l'època, augmentant la seua importància política, econòmica i militar. Una vegada dintre d'aquest regne, el poble va estar governat per la família Lisón, entre els quals destaquen Ato de Lisón i García Jofré de Lisón, des del 1305 fins al 1422, any en què la vila és cedida als senyors de la Governació dellà Xúquer, la capital dels quals era Xàtiva. El 1429, amb la Guerra dels Dos Peres, la població és ocupada pels castellans i el 1436 és retornada al Regne de València, passant llavors a ser possessió dels senyors d'Ontinyent, els quals es van comprometre a defensar la situació fronterera de la vila. El 1440, el rei Alfons el Magnànim d'Aragó va incorporar Cabdet al patrimoni reial amb prohibició d'alienació, separant-se de la protecció dels senyors d'Ontinyent.
Aquesta localitat va protagonitzar, juntament amb Villena, un dels litigis territorials més llargs de la història dels regnes ibèrics, entre les corones d'Aragó i Castella. Així, Cabdet era un enclavament del Regne de València en territori castellà de Villena (el terme cabdetà era conegut com a Insula Valentina in Castellae Regione) i ambdues viles es disputaven la vall dels Alforins. Aquesta vall va ser adquirida per Cabdet l'any 1355 per aconseguir una continuïtat territorial amb el Regne de València mitjançant els termes de La Font de la Figuera, Biar i Ontinyent. Però Villena mai no va reconèixer la jurisdicció administrativa cabdetana, i va mantenir un complex i llarg litigi judicial, sense tot just èxit. Cabdet el va recórrer, però no s'hi va dictar sentència.
miniatura|Extensió del senyoriu castellà de Villena, on es pot observar l'enclavament de Cabdet, pertanyent al Regne de València
L'any 1356, va esclatar entre els regnes d'Aragó i Castella la Guerra dels Dos Peres, conflicte que va enfrontar el rei Pere el Cerimoniós d'Aragó amb Pere I el Cruel del Regne de Castella. Aquesta guerra va esclatar arran de l'enfrontament entre Pere de Castella i el seu germanastre Enric de Trastàmara, el qual aspirava al tron castellà. Aquesta guerra també va estar vinculada a la Guerra dels Cents Anys, ja que el Regne d'Anglaterra va donar suport a la Corona d'Aragó i a Enric de Trastàmara i el Regne de França va donar suport a Castella. Però la veritable raó per la qual Aragó va entrar en la guerra entre Pere de Castella i Enric de Trastàmara van ser els límits d'ambdós regnes. Més concretament, van ser els límits marcats pel Regne de Múrcia, el qual Aragó pretenia per a ell. D'aquesta manera, les batalles més nombroses es van donar en les zones frontereres d'ambdós regnes, i fou Cabdet una de les poblacions que més va patir els efectes de la guerra, arribant a estar un temps ocupada pels castellans. Finalment, l'any 1369, Enric de Trastàmara va assolir victòria sobre Pere el Cruel i va ser coronat com a Enric II de Castella. Per aquesta raó, Castella va reconstruir tota la zona afectada per la guerra tant al seu regne com al d'Aragó, en senyal d'agraïment al monarca català pel seu suport durant el conflicte, i fou el castell de Cabdet una d'aquestes reconstruccions portades a terme pel primer rei de la dinastia dels Trastàmara.
Edat moderna Durant el Renaixement, com a part integrant de la Governació del Xúquer, Cabdet va estar vinculada als ducs de Gandia, la família Borja.miniatura|Vista parcial de Cabdet l'any 1940El 1707, però, després de la Guerra de la Successió, Felip V va declarar Cabdet com a rebel, basant-se en acusacions de Villena, que sempre ha estat més poderosa i important, així com partidària absoluta d'aquell rei Borbó, i passà a ser terme municipal villener.
Edat contemporània El 1833 amb la creació de la província d'Albacete la vila fou inclosa en aquesta província, tot i que l'any 1861, una comissió de cabdetans il·lustres encapçalats per l'alcalde van demanar passar a la província d'Alacant sense aconseguir-ho.
Llengua 333px|miniatura|Fins al mitjans del Cabdet era valencianoparlant, i el valencià representa un substrat i adstrat important del seu dialecte del castellà. Fins al al municipi es parlava el valencià farcit d'aragonesismes, i des d'aquell segle patí un procés de substitució lingüística pel castellà similar al de la comarca del Baix Segura. Hui dia el seu parlar castellà, amb una pronúncia molt relaxada, encara manté nombroses paraules valencianes, la majoria de les quals es troben en retrocés irreversible.
Economia Els cultius tradicionals, vinya, olivera, ametler, horta molt variada, han perdut gran part de llur importància en favor de les explotacions extensives de produccions d'enciams i altres hortalisses. La indústria, que havia augmentat la seua importància des de la dècada del 1990, estava fins fa poc dedicada principalment a la construcció. Altres activitats són les indústries del vidre, els adobats de cuir, el cautxú, el tèxtil, la metal·lúrgia. També hi ha empreses dedicades al transport de mercaderies.
Demografia Per la seua situació, ha tingut una evolució demogràfica amb fases alternes de creixement i estabilitat, sense patir les habituals sagnies migratòries de les dècades del 1960 i 1970. Així, entre 1930 i 1981, la població es va mantenir entorn els 7.500 habitants, amb variacions inferiors al 5%. Des del 1998 fins al 2008, la població del municipi va créixer un 15%. L'estrangera, que el 2004 ascendia al 5% de la població total de Cabdet, constitueix una proporció important d'aquests nous residents.
Actualment, és la sisena població més gran en nombre d'habitants de la província, amb prop de 10.000 cabdetans, per darrere d'Albacete, Hellín, Villarrobledo, Almansa, i La Roda.
Evolució demogràfica 1900 1910 1920 1930 1940 1950 1960 1970 1981 1991 1996 2001 2005 2006 2007 2009 5.913 6.807 6.917 7.552 7.442 7.862 7.544 7.322 7.570 8.157 8.765 9.069 9.553 9.744 10.003 10.330
Monuments Monuments religiosos miniatura|Església de Santa Caterina