Montaverner és un municipi del País Valencià a la comarca de la Vall d'Albaida.
Toponímia El topònim deriva, segons Joan Coromines, de l'àrab منطب *النهر (*mantab *an-*nahr, ‘el ? del rierol’). La semblança amb muntanya i taverna es deu a etimologia popular.
Geografia Integrat a la comarca de la Vall d'Albaida, és a 80 quilòmetres de València. El terme municipal és travessat per la carretera nacional N-340 entre els pK 823 i 826 i per les carreteres autonòmiques CV-60 (l'Olleria-Gandia) i CV-62 (Albaida-Montaverner).
El municipi és al centre de la comarca, a la vora dels rius Clariano i Albaida. A l'àrea recreativa al costat d'una font de quatre dolls (Font dels Quatre Xorros) el Clariano desemboca en el Albaida. L'embassament de Bellús, que resclosa les aigües de l'Albaida, ocupa part del territori a l'extrem nord-oriental. L'altitud oscil·la entre els 285 metres al sud-est i els 150 metres a la vora de l'Albaida. El poble és a 186 metres sobre el nivell de la mar.
Al municipi hi ha «la ruta de les fonts», un recorregut vorejant el riu Albaida i que connecta les diferents fonts. Una caminada que uneix horta, secà i un recorregut fluvial per a visitar diferents fonts o els passos de l'Albaida. De baixa dificultat, la ruta no comporta cap perill. També es poden visitar els llavadors del Molí i dels Quatre Xorros. Fonts abandonades:
-Font de l'Algar.
-Font del Pas.
-Font de Guillem o Teula.
-Font de Gregorio.
-Font de Mariano.
-Font de Maties.
-Font de Pepito.
-Font d'AmbrosioFonts accessibles:
-Font dels 4 Xorros.
-Font de l'Angles.
-Font del Molí.
-Font del Povil.
-Font de Ca BLanc.
-Font de les Marxaletes. Municipis limítrofs El terme municipal de Montaverner limita amb les següents localitats: Alfarrasí, Bèlgida, Benissuera, Otos i El Palomar, totes a la província de València.Localitats limítrofes Nord-oest: AlfarrasíNord: AlfarrasíNord-est: Benissuera i Otos (exclavament)Oest: Palomar75pxEst: BèlgidaSud-oest: PalomarSud: PalomarSud-est: Bèlgida
Història Si bé es troben restes arqueològiques en el terme municipal (columna romana en el Pla de Colata, restes de l'edat de bronze en la Plaça Major iTossal del Calvari) i en la demarcació hi havia les alqueries de Colata i Collatella, l'origen es troba en la visita realitzada pel rei En Jaume I el 1270. Va ser ell qui va decidir fundar un poble a la confluència dels rius Albaida i Clariano per a assegurar el camí que unia València amb Alacant. Així, el 26 d'agost de 1271 va concedir la Carta de Poblament, i s'hi van establir els primers colons procedents de Barcelona, els quals van haver d'abandonar les terres a causa de la revolta d'Al-Azraq el 1276. Després de pertànyer al senyor d'Albaida els anys 1281-1296 va passar a ser «poble del rei», dependent del terme de Xàtiva i exempt del domini feudal.
L'expulsió dels moriscos el 1609 va produir una forta crisi demogràfica, passant d'albergar 60 cases a 30, perquè els habitants, tots cristians vells, van haver d'anar a repoblar els pobles circumveïns. És en aquest segle quan el poble va patir la pesta del «garrotillo» (1677-1678) i va viure el miracle de Sant Blai (Segon dia de Pasqua de 1678, 11 d'abril). Durant el va ser construïda l'actual església, on en aquells dies constaven els següents carrers: Major, Montons, dels Penadesos, de Dalt, Quatre cantons, Alacant, i Plaça; mentre que el 1789 constava l'existència dels carrers Major, Montons, Forners, Sant Vicent, Alacant i Molí.
La carretera N-340 construïda els anys 1860-1862, els ponts («Llarg»i «Curt»), conclosos el 1890 i el pas del ferrocarril (1893) van portar a un augment de la població que va superar els mil habitants al començament del . Durant aquest segle es van succeir la crisi de la fil·loxera (1910), la creació de la fàbrica El Trovador (dècada de 1920) i el desenvolupament industrial i urbanístic durant la segona meitat del segle. El començament del ha portat amb si la millora de les comunicacions a la comarca (Autovia de la Mediterrània, CV-60 l'Olleria-Gandia, viaducte sobre l'Albaida), la construcció del polígon industrial, poliesportiu, auditori Lluis Peiró…
D'èpoques pretèrites hi ha testimonis en forma de diversos utensilis en un pujol denominat «Tossal del Calvar». Més recents són les restes d'una vila rústica romana trobades en la partida de Colata.
L'origen de la població és una alqueria musulmana incorporada pel rei En Jaume I al terme de Xàtiva. El 26 d'agost de 1271 se li va concedir la carta de població, amb franquícia de tributació durant deu anys. El 4 de desembre d'aquest any es va confirmar la donació d'heretats i parcel·la, la qual cosa va propiciar un conflicte dels quals no van resultar afavorits amb Pere el Gran. Al estar subjecta a la bailía i Governació de Xàtiva, no va tindre mai senyor territorial per pertànyer a la Corona. En 1535 obté la independència eclesiàstica d'Albaida. L'expulsió dels moriscos va delmar en dos terços la població i va fer desaparéixer com a pobles Colat, Vistabella i Behalí, dels quals es conserven ruïnes.
Història parroquial El poble va nàixer com a comunitat cristiana a causa de l'arribada dels primers pobladors procedents de Barcelona, que van portar amb ells la fe cristiana. Durant els primers segles va pertànyer a la parròquia Asunción de N. S. d'Albaida, i desmembrada d'aquesta, va ser fundada en 1535 comptant amb els territoris de Montaverner, Colata i Bufali. En 1605, el rector Pere Leandro Sanchis ordena i organitza els documents sacramentals. L'expulsió dels moriscos en 1607 va portar amb la desaparició de la festa de Sant Joan, i en 1624 va ser fundada la Confraria de la Verge del Rosari, destacant també en aquest segle la construcció de la segona ermita de Colata. Ja el segon dia de pasqua de 1678 va tindre lloc el Miracle de Sant Blai, gràcies a la imatge procedent de Bèlgida. El va ser el segle del dr. José Esplugues, nascut a Agullent en 1705 i mort a Montaverner en 1787, a ell es va deure la construcció de l'església parroquial i la constatació de la vida i fets més rellevants de la parròquia, gràcies al seu manuscrit Llibre de l'Esglèsia Parroquial. També va tindre lloc el Plet de Colata, pel qual la justícia va assignar la partida que porta aquest nom al terme municipal. Durant el es van crear diferents associacions en honor al Sagrat Cor de Jesús.
L'església parroquial va començar a alçar-se el 1735 fins a principis de l'any 1758. Tres són les campanes de la torre: la més antiga, Sant Tomàs de Vilanova data de 1817, mentre les altres dues, Maria dels Dolors i Maria Loreto van ser foses en 1941. També hi ha l'edifici del Col·legi de les Monges, construït durant els anys 1940. El 2021 va ser restaurat com a seu de l'ajuntament.
Demografia Evolució demogràfica1990 1992 1994 1996 1998 2000 2002 2004 2005 2007 20082010 20122014201620182020 2022 1698 1670 1679 1711 1662 1702 1722 1748 1763 1833 1853 1828 1815 17081691 163116351627
Transports miniatura|izquierda|Estació ferroviària de Montaverner. Des de València s'hi accedeix a través de la A-7, per enllaçar amb la CV-60.
Per ferrocarril es pot arribar a través de la línia 47 de Renfe Mitja Distància, també coneguda com a línia València-Xàtiva-Alcoi. alt=Horari de tren|miniatura|Horari de tren alt=Horari de l'autobús|miniatura|Horari de l'autobús També disposa de servei d'autobús, de dilluns a divendres, ja que hi fa parada la línia Atzeneta-Xàtiva.
Gastronomia La paella i la cassola són els plats més destacats de la gastronomia montavernina, així com la monjàvena, típica dels dies de carnestoltes.
Patrimoni Ajuntament: l'antic Convent i Escola de les Terciàries Caputxines, a l'Avinguda Sant Pancraci, 21. L'edifici va ser restaurat i inaugurat com a seu del nou Ajuntament el 6 de novembre de 2021.
Centre Jove «Javier Monllor»: a la Plaça Major, a l'entrada del poble (Porta del Sol).
Ponts: si bé l'accés tradicional era a través dels passos com el de Colata, el 1890 es van alçar el Pont Llarg i el Pont Curt sobre el Clariano i Albaida, ambdós són d'acer i constitueixen una representació dels ponts del . Finalment el 2005 va ser construït el viaducte sobre l'Albaida, al qual s'uneix el pont sobre el mateix riu de la CV-60 i una xicoteta passarel·la de ferro a pocs metres del viaducte.
Llavadors: a l'inici del carrer Ontinyent i dins del nucli urbà, aprofitant la presència de la Font del Molí, es troba aquest senzill edifici de planta rectangular. El segon es troba prop de la Font dels Quatre Xorros, a l'esquerra de l'antiga N-340, format per tres basses.
Fonts: al costat de la N-340 i entre els ponts de ferro i el viaducte, es troba la font de quatre dolls coneguda com a Font dels Quatre Xorros, i seguint l'antiga carretera al costat del camí de Colata es troba una altra font, la Balsilla o Sénia (en record de la sénia que allí hi havia). A l'interior del poble, pels actuals carrers Gandia i Ontinyent, a l'eixida d'aquest, hi ha la Font del Molí, al costat de la frondosa vegetació que creix a la mercè de la humitat que proporciona l'Albaida, i en els camins cap a Bufali o Aielo de Malferit trobem les fonts Ambrosio, Capblanc, Povil i Anglés.
Església Parroquial. Dedicada a Sant Jaume i a Sant Joan Evangelista. (). L'església conserva restes antigues, com són la columna romana a l'entrada, i el capitell amb les barres d'Aragó incrustat en el campanar. L'edifici va començar a alçar-se el 1735, per iniciativa del rector Dr. Esplugues, concloent-se en 1758, alçant-se el campanar durant els anys 1758-1762 (Dissabte Sant). D'estil neoclàssic conserva l'antiga església la Capella de la Immaculada, (de principi del ). Entre les obres d'interés destaquen: la pila baptismal d'estil neobizantí (1909), les imatges de Galarza del Crist de la Paciència i Sant Blai, la imatge de la Verge de Loreto (1995), la Vera Cruz (abans de la Guerra Civil espanyola) i custòdia (), les pintures de la Capella del Crist de la Paciència () i de les petxines (principi del ). Acull les restes del sacerdot màrtir fill del poble i administrador parroquial de Bèlgida, el rector Pascual Penadés (1936), i també es conserva la làpida sepulcral del Dr. Esplugues, les restes del qual van ser profanades l'any 1936. La parròquia compta amb l'ermita del Calvari, a la qual s'accedeix pel viacrucis, construïda el 1941 i la més que centenària ermita neogòtica de la Verge de Loreto de Colata, construïda el 1906.
Ermita de Colata. Durant el va ser construïda l'ermita de Colata (1906), Ismael Blat en va pintar les petxines. L'any 1936 va ser martiritzat el beat Pascual Penadés Jornet, sent saquejat el temple i l'ermita i desapareixent la major part del patrimoni artístic. La restauració de la parròquia va començar durant la postguerra i dura fins als nostres dies. Durant aquests anys van ser fundades les Confraries del Crist, de la Verge dels Dolors, de la Verge de Loreto i Crist de la Paciència i el Centre Júnior de Montaverner (1981). També un passeig pel terme municipal ens portarà a descobrir les ruïnes de la Casa de Colata, lloc on més de cent sacerdots van fer exercicis espirituals en els anys 1741-43.
Ermita del Pujol del Calvari (Tossal del Calvari). Construïda el 1941, la Parròquia compta amb l'ermita del Calvari, a la qual s'accedeix pel viacrucis.
Espai d´Oci Infantil "La Peixera", situat a la Plaça Major, número 6.
Altres llocs d'interés: Trobem els següents panells de ceràmica repartits per diversos carrers del municipi. En el casc vell: Verge del Rosari (Major), Sant Antoni de Pàdua (Fora), San Francisco (Bot), Sant Vicent (Sant Vicent), San José (Molí), Sant Rafael (Plaça Sant Rafael), Santo Domingo de Guzmán (Alacant), Verge de Loreto, Sant Joan i Santiago, Sant Pancraci i Sant Blai; i la Verge del Pilar en el barri que porta el seu nom. El barri del Pilar és exponent de l'arquitectura de la segona meitat del i començaments de l'actual.
Activitats setmanals, cultura i festes