La legió romana (del llatí legio, 'lleva') era la unitat militar bàsica de la Roma antiga. Consistia en 4.800 soldats d'infanteria i cavalleria, tot i que el nombre podia variar segons l'època o les necessitats concretes del moment. Cada legió tenia un nom i un número. Se n'han identificat cap a 50, tot i que mai n'hi van arribar a haver tantes simultàniament. miniatura|Recreació de l'aspecte d'un legionari romà amb pílum, lorica i escut (s. II).
Història Monarquia miniatura|Mapa de l'Imperi Romà a l'any 133 aC (vermell), 44 aC (taronja), 14 dC (groc), i 117 dC (verd). Segons la tradició, Roma fou fundada l'any 753 aC pel mític rei Ròmul. Després d'ell van venir sis reis més fins que, l'any 509 aC l'últim rei fou expulsat i es proclamà la República Romana. Durant aquest període, l'exèrcit romà es caracteritzà per una organització que imitava el model grec, sobretot després de les exitoses campanyes d'Alexandre el Gran.
En els primers temps de la monarquia però, l'exèrcit romà s'organitzava com la resta d'exèrcits de la cultura de Villanova. Aquests exèrcits eren, fonamentalment, exèrcits d'infanteria, ja que, en aquells temps, els habitants del centre d'Itàlia, dedicats al camp, no s'atrevien a embarcar-se per un mar infestat de pirates i de flotes massa poderoses. Formaven, en combat, en columnes d'homes que imitaven, vagament, la formació de les falanges gregues, però d'un mode poc acurat. I és que, en aquells primers temps, a l'exèrcit romà li mancava l'estratègia militar i la tàctica militar que més tard el feren famós. Eren un cos que es formava quan era necessari i es llicenciava quan deixava de ser-ho. No en sabem res, doncs, de les formacions exactes que es feien servir tant en combat com en marxa i de la logística dels temps de Ròmul i els seus primers successors i és més que probable que l'exèrcit romà encara no en tingués. L'única cosa que sabem del cert d'aquest primer exèrcit romà és que la unitat que després equivaldria a la legió es componia de 3.000 infants i 300 genets.
L'any 618 aC pujà al poder el rei etrusc Tarquini Prisc, el qual reformà l'exèrcit. La falange grega i l'hoplita passaren a ser la columna vertebral de l'exèrcit romà. Això romangué així fins a l'arribada de la República Romana. També és característic d'aquesta època la classificació de l'exèrcit en classes imitant la jerarquia social que feu el successor de Tarquí Prisc, Servi Tul·li. Les primeres classes eren les més riques i les que, per tant, es podien pagar un equipament millor, ja que en aquells temps no era l'Estat, sinó els ciutadans, qui es pagaven les armes, cosa que obligava a tenir en compte el poder adquisitiu dels ciutadans. La relació existent entre les classes i l'equipament que duien la podem veure a la següent taula:
{| border=1 cellspacing=0 cellpadding=3
Classe Armament
| Primera Escut circular (hoplon grec), elm cònic de bronze, gladi (espasa curta), pílum (javelina), corser i pectorals de bronze
| Segona Escut ovalat, elm, gladi, pílum i pectorals de bronze
| Tercera Escut, elm, gladi i pílum
| Quarta gladi i pílum
| Cinquena || Fona
| Sisena | Els membres de la sisena classe, a causa de la seva pobresa, es veien eximits del servei militar
La república Les primeres legions L'expulsió de Tarquí el Superb, últim rei de Roma, provocà que gran part de la primera classe el seguís a l'exili, la qual cosa significà que el potencial militar de Roma es veiés disminuït. És per això que el Senat romà es va veure obligat a abandonar la falange grega i a adoptar una nova unitat militar bàsica: la legió. Naixia, amb aquest fet, l'estructura bàsica de l'exèrcit romà. Les noves legions se seguiren basant en la classificació de classes que feu Servi Tul·li, però amb petits canvis que reflectien la debilitat militar que patia Roma. L'armament de les noves legions era el mateix que empraven els pobles veïns a Roma i no el que s'emprava a Grècia, molt més avançada en aquests assumptes que no pas Itàlia.
No obstant això, les legions es mostraren aviat més eficaces que les falanges gregues perquè s'introduí un canvi revolucionari: les formacions de combat i la divisió de l'exèrcit en ordinesordo, pl.: ordines o companyies, el precedent de les futures cohorts. Cada ordo estava formada per un maniple de cada classe i, aquests, consistien en dues centúries. Cada legió es formava de 15 ordines.
El maniple va ser una unitat de la legió romana, ideada durant les guerres Samnites per contrarestar les derrotes de les formacions d'hoplites.
Les primeres legions en combat Aquest és un període del qual disposem de molta més informació, cosa que ens permet saber com eren les batalles d'aquestes primitives legions. La formació de combat de cada ordo era:
Accensi (membres de la cinquena classe)
Rorarii (membres de la quarta classe)
Triaris (membres de la tercera classe)
Principes (membres de la primera classe)
Hastats (membres de la segona classe)
Exèrcit enemic
Vegeu que els membres de la segona classe anaven davant dels de la primera. Això s'explica perquè els membres de la segona classe anaven armats amb pílums, llances que permetien als hastats causar baixes a distància. També s'ha de tenir en compte que els principes es desplaçaven cap a un costat perquè hi havia l'espai que ocupava un maniple de principes entre cada un dels 15 maniples d'hastati que hi havia a la legió. Això es feia perquè, al començament de la batalla, els hastats delmaven les primeres files enemigues amb les pila i, un cop llançades totes les pila, els principes avançaven per a tancar el buit i formar així un front sòlid que impedia que l'enemic s'escolés per les files romanes. Aquesta formació se la coneixia amb el nom de quincux i en podeu veure un esquema a la següent Fitxer:
Quincux: disposició dels maniples d'una legió
Si la batalla anava malament i els principes i els hastats queien, els triaris s'encarregaven de defensar la retirada de l'exèrcit romà amb les seves llances en condicions normals. Si la situació era, però, desesperada, tant triaris com rorarii i accensi entraven en combat fent la mateixa maniobra que feien els principes i els hastats al principi de la batalla. Com que durant els primers temps de la república l'exèrcit romà s'enfrontà contra pobles propers a Roma, això feu innecessari l'existència d'un aparell logístic digne d'aquest nom i, per tant, encara no n'hi havia.
Les guerres púniques Les legions que s'enfrontaren a Cartago presentaven pocs canvis en comparació amb les del període anterior. No obstant això, cal remarcar-ne els canvis més importants.
El primer d'aquests fou l'aparició de la unitat militar anomenada vèlit, soldats que vestien amb pells de llop i amb una armadura lleugera. Aquests anaven armats gairebé només amb pílums i formaven davant de l'exèrcit abans de la batalla. La seva funció era delmar les files enemigues abans de l'atac amb pílums dels hastats, el qual acabava de delmar el front enemic proper a la legió. El canvi que significà l'aparició del vèlit fou que els hastats no havien de fer tants atacs amb els pílums, la qual cosa significava que estaven més frescos per entrar en el combat cos a cos.
El segon canvi important que patí la legió fou la destinació dels accensi i dels rorarii a la rereguarda de la legió romana, ben lluny d'aquesta i sense fer-los marxar amb la legió, fent que servissin de tropes de refresc si arribés a ser necessari afegir tropes a les files romanes durant una batalla. Aquest canvi es justifica pel fet que les guerres púniques suposaren l'aparició a l'exèrcit de la necessitat de desplaçar legions a grans distàncies, la qual cosa feia que s'encarís el desplaçament d'un gran exèrcit i els romans preferiren desplaçar a les zones en conflicte a les tropes estrictament necessàries. A més a més, i com es pot veure en l'apartat anterior, els rorarii i els accensi gairebé mai entraven en combat, la qual cosa les feia ser unes tropes gairebé inútils les quals eren només una càrrega per a la legió. Així doncs, tenim que la formació de combat en quincux d'una legió en l'època de les guerres púniques presentava el següent aspecte:
Formació d'un exèrcit romà en l'època de les guerres púniques
Un altre canvi important que patí la legió durant l'època de les guerres púniques fou l'aparició d'un aparell logístic fruit de les distàncies que en aquell moment havien de recórrer les legions. Tot i que se'n saben poques coses d'aquest primer aparell logístic, bé se'n poden apreciar les proves de la seva mal documentada existència. La prova de més significació fou l'homogeneïtzació de l'equipament d'alguns soldats, molts dels quals duien l'escut oval anomenat escútum i, després de la Segona Guerra Púnica, la famosa espasa anomenada gladius hispaniensis. Del funcionament d'aquest aparell logístic només en disposem informació sobre accions puntuals i se'n desconeix el funcionament exacte que s'usava per sistema. No obstant això, proves immediatament posteriors a les guerres púniques demostren que el funcionament per sistema d'aquest aparell logístic segurament era que les tropes avançaven i, des de la rereguarda, grans caravanes s'encarregaven de dur tot allò que fos necessari per al manteniment de l'exèrcit al front (aliment, beguda, armes noves, etc.) i, en cas de no poder rebre res des de la rereguarda o d'intercepció per part de l'enemic de les caravanes, l'exèrcit intentava aprofitar d'allò que estigués a l'abast en el terreny on es trobaven.
L'últim canvi significatiu que patí l'exèrcit romà durant les guerres púniques no afectà les legions però cal tenir-lo en compte. Es tracta de l'aparició d'una flota romana, la qual fou decisiva en alguns desembarcaments o batalles navals que permeteren arribar a la resolució de la Primera Guerra Púnica.
Organització Tot i que les legions romanes evolucionaren molt, a causa de les necessitats de cada època, es prenen les legions de l'època d'August com les legions clàssiques. Aquest període abasta des de la reforma de l'exèrcit que va fer el dictador Gai Mari fins al primer emperador August (De 107 aC a 14 dC) i és el període clau dins la història de les legions romanes. L'organització de les legions de l'època d'August era la següent:
Unitat Descripció Contubernium Format per deu legionaris. Actuava com una família adoptiva dins la legió i s'establien relacions d'interdependència dins d'aquest Centúria Formada per 10 contubernium, és a dir, 100 legionaris. Era comandada per un centurió, que es diferenciava dels legionaris pel seu equip per a fer-lo fàcilment recognoscible durant un combat Maniple Format per dues centúries. Aquestes se superposaven, formant l'una darrera l'altra, cosa que permetia executar la maniobra de la formació quincux Cohort Formada per tres maniples. Se'n desconeix la disposició exacta d'aquestes en batalla Legió Formada per 10 cohorts
Oficials D'alta graduació Legatus legionis: El comandant suprem de tota la legió després de l'emperador. Era designat per l'emperador i havia de ser un tribú. Ocupava el càrrec durant 3 o 4 anys, segons la conveniència, tot i que podia romandre-hi més temps. A les províncies on només hi havia una legió, el legatus feia també les funcions de governador provincial i a les províncies on hi havia més d'una legió, es prenia el governador com un comandant suprem dels legatus de la legions, havent-hi només per damunt l'emperador i només davant d'aquest cedia la seva autoritat dins la legió. Tribunus laticlauius: Anomenat així per l'ampla toga que duia, que delatava la seva pertinença a la classe senatorial. Tot i que eren, generalment, més joves i menys experimentats que els Tribuni angusticlauii, els Tribunus laticlauius eren el segon comandant de la legió, just per sota del legatus. Praefectus castrorum: El prefecte del campament. Es tractava, normalment, d'un veterà que duia molt temps servint a la legió i que havia pujat de grau dins l'escala dels centurions. Era el tercer comandant en importància de la legió.