és una filòsofa i activista climàtica índia. És llicenciada en física, ecologista, ecofeminista i autora de nombrosos llibres i articles. És defensora del manteniment de moltes pràctiques tradicionals com a formes de fer respectuoses amb l'entorn natural.
Durant la dècada dels anys 1970 va participar en el moviment Chipko, una mobilització no-violenta formada fonamentalment per dones que s'abraçaven als arbres per tal d'evitar la seua tala. Va ser una de les líders del Fòrum Social Mundial i una figura destacada del moviment per la solidaritat global conegut amb el nom de moviment altermundista. Ha criticat els costos ecològics, socials i econòmics de la globalització en els llibres Biopiratery (1997) i Water wars: Privatization, pollution and profil (2002), entre d'altres.
Biografia Vandana Shiva va néixer a Dehradun, a l'estat d'Uttarakhand, antigament part de l'estat indi d'Uttar Pradesh. El seu pare era guardaboscos i la seva mare grangera i amant de la natura.Joy Palmer, David Cooper, Peter Blaze Corcoran: Fifty Key Thinkers on the Environment. Routledge, 2002, , p. 313 El 1973 va participar en el moviment Chipko per a impedir la tala de boscos a l'Himàlaia, mitjançant resistència no-violenta.
Shiva va estudiar física a la Universitat del Panjab, a Chandigar, i es va graduar el 1972.Benjamin F. Shearer, Barbara S. Shearer: Notable Women in the Physical Sciences: A Biographical Dictionary. Greenwood Press, 1997, p. 364 Després d'un breu període al Centre de Recerca Atòmica Bhabha, es va traslladar al Canadà on va obtenir un títol de màster en filosofia de la ciència per la Universitat de Guelph el 1976. El 1979 la Universitat d'Ontario Occidental li va atorgar el doctorat per una tesi titulada «Variables ocultes i localitat en la teoria quàntica»Shiva, Vandana (1978). "Hidden variables and locality in quantum theory".
El 1982 va crear la Fundació per a la Research Foundation for Science, Technology and Ecology, la qual compta entre les seves iniciatives l'impuls i difusió de l'agricultura ecològica (projecte Navdanya), l'estudi i manteniment de la biodiversitat (Universitat de les Llavors, Col·legi Internacional per a la Vida Sostenible), fomentar el compromís de les dones amb el moviment ecologista (dones Diverses per la Diversitat), o la regeneració del sentiment democràtic (moviment Democràcia Viva). esquerra|miniatura|Mural dedicat a Vadana Shiva al CEIP Ballester Fandós de la Malva-rosa Navdanya és una organització índia revolucionària i significa «nou llavors». La intenció d'aquesta organització és donar suport a l'agricultura local, i rescatar i conservar les varietats locals en perill de desaparició per l'ús de varietats comercials.Semillas de resistencia ¡Guardar las semillas es un acto político! ; Mujeres, pder y política. Shiva culpa d'aquesta progressiva desaparició a les multinacionals productores de llavors, fertilitzants químics i pesticides, especialment aquelles que desenvolupen varietats transgèniques. Shiva s'ha esforçat per a conservar la biodiversitat de l'Índia, mobilitzant a agricultors de moltes comunitats perquè no consumeixin llavors genèticament modificades. Així mateix, a través de Navdanya ha creat campanyes contra l'ús de pesticides, educant agricultors sobre els béns de les llavors natives, i va establir 34 bancs de llavors comunitaris a tot el país que preserven les llavors índies tradicionals i les distribueixen sense cost als agricultors interessats. Navdanya ha contribuït a la conservació de més de 2.000 varietats d'arròs, la difusió i impuls de l'agricultura ecològica, l'estudi i manteniment de la biodiversitat, la regeneració del sentiment democràtic i el foment del compromís de les dones amb el moviment ecologista.Vandana Shiva 1.er Encuentro Internacional de Amigos de los Árboles.
Shiva, inspirada en el concepte de Mohandas Gandhi de no-violència, ha impulsat les dones agricultores a recuperar el tradicional paper que havien tingut durant segles, en guardar les llavors per a preservar l'espècie i tornar a plantar-la, negant-se així a obeir les lleis internacionals de comerç o acatar les regles de l'economia de mercat per a crear el seu propi mercat independent.
El 1993, en reconeixement de la seva dedicació als moviments alternatius i «per situar la dona i l'ecologia al cor del discurs modern sobre el desenvolupament», va rebre el Right Livelihood Award. El 1994 va participar amb les comunitats de la costa índia en la seva lluita d'acció no-violenta per a posar fi a la cria i pesca industrial del llagostí que s'havia popularitzat a l'Índia i que estava ocasionant una greu devastació dels ecosistemes.Shiva, Vandana.Cosecha robada. El secuestro del suministro mundial de alimentos. Paidós, 2003. Barcelona.
Membre destacada del moviment antiglobalització que sorgeix com a resposta a l'Acord General sobre Aranzels i Comerç precursor de l'Organització Mundial de Comerç, en el seu llibre Earth Democracy: Justice, sustainibility and peace (2005) va proposar el concepte i la causa de la «democràcia de la terra» com a alternativa al capitalisme. Shiva ha lluitat activament contra les polítiques neoliberals de la globalització econòmica i en favor dels drets dels pobles denunciant que la cobdícia de les corporacions usurpen els recursos naturals, com la terra i l'aigua, i violen els drets fonamentals de les persones.
Activisme Vandana Shiva ha lluitat per canviar les pràctiques i paradigmes de l'agricultura i el menjar. Entre les àrees en què Shiva ha contribuït intel·lectualment i a través de campanyes activistes, es troben qüestions referents als drets de propietat intel·lectual, la biodiversitat i la bioètica. Així mateix, ha ajudat a organitzacions de lluita social d'arreu del món amb les seves campanyes en contra de l'enginyeria genètica. Pel que fa al dret de la propietat intel·lectual i la biodiversitat, Shiva juntament amb el seu equip de la Research Foundation for Science, Technology and Ecology, ha lluitat reeixidament en contra de la biopirateria del nim (Azadirachta indica), de l'arròs basmati i del blat.
Shiva ha descrit els impactes devastadors en el medi ambient i les conseqüències negatives de l'agricultura industrial practicada mundialment. Descriu casos concrets i investigacions al seu país en on es retraten els danys causats per l'agricultura i l'aqüicultura industrial, llavors modificades genèticament, monocultius, monopolis sobre l'alimentació, biopirateria i explotació dels recursos. A més, exposa la situació de risc en què es troben milers d'espècies (i en general la biodiversitat) i els petits agricultors i pescadors de l'Índia i del Tercer Món. Shiva explica que una cosmovisió basada en l'escassetat genera relacions d'explotació amb la Terra i és la que es practica actualment el capitalisme. En canvi proposa una cosmovisió basada en l'abundància. També parla de la importància de viure una democràcia alimentària i situa el tema com a primordial en l'agenda de drets humans, juntament amb la seguretat alimentària.
El seu primer llibre, Staying Alive: Women, Ecology, and Development (1988), va ajudar a redefinir la percepció de la dona del Tercer Món. El 1990 va escriure un informe per a la FAO sobre dones i agricultura titulat «La majoria dels agricultors a l'Índia són dones». Va fundar la unitat de gènere a l'International Center for Integraded Mountain Developmen a Katmandú, i va ser membre fundadora de la Women's Environment & Development Organization (WEDO). Shiva ha treballat com a assessora dels governs a l'Índia i a l'estranger així com en organitzacions no governamentals, incloent l'International Forum on Globalization i la Third World Network.
Ecofeminisme miniatura Vandana Shiva és una representant destacada de l'ecofeminisme. El moviment Chipko, en el qual Shiva va participar quan tenia poc més de vint anys, va portar endavant la seva primera acció notòria en aquest sentit, en tractar-se d'una de les lluites més simbòliques de la relació entre les dones i el medi ambient (i per tant de l'ecofeminisme). Les activistes de Chipko argumentaven que les plantacions comercials de pins o eucaliptus donaven feina a alguns vilatans (principalment homes), però no satisfeien les necessitats de les dones que s'ocupaven, gairebé totes, de conrear menjar, i que comptava amb els arbres per a combustible i com farratge per als animals. El moviment no va ser espontani i tenia una base política influïda per diversos factors, incloent-hi la perllongada i decidida lluita dels seguidors de Mohandas Gandhi, políticament compromesos a aquesta regió. Durant les primeres etapes del moviment els homes i les dones es van unir en contra del desenvolupament fuster comercial, però els seus interessos van entrar en conflicte perquè els homes s'interessaven en aconseguir accés al bosc per al desenvolupament comercial del llogaret, i per altra banda les dones desitjaven preservar el bosc per les seves necessitats tradicionals de subsistència i també per impedir l'erosió del sòl.Mellor, Mary. Feminismo y ecología. Siglo XXI, 2000. México Per a Shiva els tres principis de l'ecofeminisme són:Vandana Shiva: Ecofeminismo, derechos de la naturaleza, suma kawsay; Diálogo con mujeres ecuatorianas y conferencia (2010). Seminario de Feminismo Nuestroamericano. La Terra està viva, és sagrada i és la connexió entre tots els éssers vius. La naturalesa va ser reemplaçada pel patriarcat, i les dones, part de la natura, es troben subordinades enfront de l'home i de la producció capitalista. Respecte a tot ésser vivent. Per a desenvolupar aquesta tesi va plantejar diverses idees, com construir altres tipus d'instruments, més enllà del producte interior brut (PIB), que evidenciïn la millora en el desenvolupament de les poblacions, i el fet tenir drets amb responsabilitat.
Segons Shiva, l'ecofeminisme és un moviment tan antic com la vida mateixa i consisteix a posar la vida al centre de l'organització social, política i econòmica, fet que les dones ja practiquen perquè són elles a qui se'ls ha deixat la tasca de les cures i el manteniment de la vida tenint en compte la determinació biològica. De tal manera que el seu objectiu és maximitzar aquesta riquesa de la vida.
El primer principi de l'ecofeminisme és reconèixer que aquest món del qual som part és una Terra vivent, que és una Terra sagrada i és la que sosté qualsevol forma de vida. Argumenta que la gent que pren més del que necessita de la Terra és la que l'està saquejant a gran velocitat: «la indústria minera, la indústria de la fusta, la indústria genètica, aquells qui estan robant els gens i pretenen que ells són els creadors». «L'ecofeminisme és la convergència de l'ecologia i el feminisme. L'ecologia diu que no es poden destruir els fonaments ecològics a través dels quals sobrevivim, i el feminisme recorda que no hem nascut iguals, sinó que formem part de la mateixa espècie. Així, l'ecofeminisme és realment la filosofia de tota societat duradora».El ecofeminismo es realmente la filosofía de toda sociedad duradera; Ecopolítica. L'ecofeminisme per Shiva i altres autores com Maria Mies és una articulació de moviments ja existents, i el plantegen com una filosofia basada en la relació dual indivisible d'acció-reflexió i en una política de responsabilitat, amor i compassió. Per tant, autores com Shiva afirmen que hi ha principis fonamentals de justícia i de sostenibilitat, els quals permeten que fins i tot en diferents contextos i formes de vida es pugui convergir en un mateix moviment.