LOrganització Mundial de la Salut (OMS) (WHO en el seu acrònim en anglès) és una agència de l'Organització de les Nacions Unides (ONU) (Nacions Unides) amb seu a Ginebra (Suïssa) que actua com a autoritat coordinadora en temes de salut pública internacional; està especialitzada a gestionar les polítiques de prevenció, promoció i intervenció en salut a nivell mundial. Els 193 Estats membres de l'OMS governen l'Organització per mitjà de l'Assemblea Mundial de la Salut. L'Assemblea està composta per representants de tots els Estats membres de l'OMS.

LOMS fou fundada per iniciativa del Consell Econòmic i Social de l'ONU que va impulsar la redacció dels primers estatuts de l'OMS. La constitució i primera reunió de l'OMS va tenir lloc a Ginebra, el 7 d'abril de 1948, ratificada per 26 estats membres. Heretava bona part dels mandats i recursos de l'Organització de Salut que fou l'agència de la Societat de Nacions per a temes de salut.

Història miniatura|Organització Mundial de la Salut, Ginebra La idea d'establir una autoritat internacional que s'encarregués de supervisar els afers de la sanitat pública començà amb la formulació de les regles del dret internacional a finals del i principis del . Un precedent de l'OMS fou lOffice International d'Hygiène Publique (OIHP, Oficina Internacional d'Higiene Pública) que va tenir la seva seu a París i que va ser fundada a Roma el 9 de desembre del 1907 per un acord internacional signat pels governs del Regne Unit, Bèlgica, el Brasil, Espanya, els Estats Units d'Amèrica, França, Itàlia, els Països Baixos, Portugal, Rússia, Suïssa i Egipte. Aquesta organització es va dissoldre el 22 de juliol del 1946 i el seu servei d'epidemiologia incorporat a la Comissió Interina de l'Organització Mundial de la Salut l'1 de gener del 1947.

Al mateix temps existia l'Organització Sanitaria de la Societat de Nacions, de la cual l'OIHP formava part com a Consell General Consultatiu de Salut. Quan la Societat de Nacions va deixar d'existir el 1946, l'Organització Sanitaria va passar a ser controlada per una Comissió Interina de l'Organització Mundial de la Salut per una resolució de l'Assemblea General de l'ONU del 14 de desembre del 1946 que també va decidir la celebració d'una Conferència Internacional de la Salut.. Resolució número 61 de l'Assemblea General de les Nacions Unides del 14 de desembre del 1946

L'any 1978, la Conferència Internacional d'Atenció Primària de Salut adopta la Declaració d'Alma-Ata, assenyalant un punt d'inflexió important en les polítiques de salut pública de l'organització.

Durant la dècada del 1980 l'OMS va patir una crisi, l'hostilitat de països com els Estats Units i la Gran Bretanya que la consideraven una organització malgastadora i polititzada, la manca de direcció i la presa de decisions controvertides com el desmantellament de l'oficina de la tuberculosi van afeblir el prestigi de l'organització.

L'any 2009 fou guardonada amb el Premi Príncep d'Astúries de Cooperació Internacional «pel seu lideratge en els assumptes sanitaris crucials, en un context mundial en transformació».(en castellà) Fundació Príncep d'Astúries - Acta del Jurat

El 20 de gener de 2025, els Estats Units d'Amèrica van anunciar la retirada de l'organització, i el 5 de febrer ho va fer l'Argentina. La sortida dels dos països es va fer efectiva el 22 de gener i el 17 de març de 2026 respectivament.

Funció i activitats Les principals funcions de l'Assemblea Mundial de la Salut són aprovar el programa i el pressupost de l'OMS per al següent bienni i decidir les principals qüestions relatives a les polítiques sanitàries. Tal com estableix la seva Constitució, l'objectiu de l'OMS és que tots els pobles del món puguin gaudir del grau màxim de salut que es pugui aconseguir. La Constitució de l'OMS defineix la salut com «un estat de complet benestar físic, mental i social», i no solament com l'absència d'afeccions o malalties.

A més de coordinar els esforços internacionals per controlar els brots de les malalties infeccioses, com la síndrome respiratòria aguda greu (SARS), la malària, la tuberculosi, la grip o la sida, l'OMS també patrocina programes per prevenir i tractar aquest tipus de malalties. L'OMS dona suport al desenvolupament i a la distribució de vacunes segures i eficaces, diagnòstics farmacèutics i medicaments, per exemple a través del Programa Ampliat d'Immunització.

L'organització desenvolupa i promou l'ús d'eines basades en l'evidència, normes i estàndards per donar suport als Estats membres per a informar de diferents opcions de política sanitària. Supervisa l'aplicació del Reglament Sanitari Internacional, i publica una sèrie de classificacions mèdiques com la classificació internacional de malalties, la Classificació Internacional del funcionament, de la discapacitat i de la salut, o la Classificació Internacional d'Intervencions en Salut.

A més, l'OMS duu a terme diverses campanyes relacionades amb la salut i el foment d'hàbits saludables, per exemple, en contra del consum del tabac,WHO. Health topics: Tobacco. Geneva. a favor del consum de fruites i verduresWHO. Global Strategy on Diet, Physical Activity and Health: Promoting fruit and vegetable consumption around the world. Geneva. o promocionant la seguretat a la carretera.WHO. Decade of Action for Road Safety 2011–2020 Tanmateix, alguns treballs de l'OMS generen molta controvèrsia, com succeí l'abril del 2003 amb un informe que recomanava no consumir més d'un 10% de sucre en una dieta equilibrada i que generà tota mena de pressions de la indústria del sucre.

Estructura Asamblea Mundial de la Salut L'OMS compta amb 193 membres, els membres de l'ONU (191, tots excepte Liechtenstein) més les Illes Cook i l'illa de Niue. Els territoris que no són estats poden unir-se a l'organització en qualitat de “Membres associats”, amb ple accés a la informació però amb drets limitats de participació i de vot. Per esdevenir membre associat cal comptar amb l'aprovació de l'Assemblea de l'OMS, actualment hi ha dos membres d'aquest tipus, Puerto Rico i Tokelau. L'OMS és membre observador de la Direcció Europea per a la Qualitat dels Medicaments i dels Serveis Sanitaris del Consell d'Europa.

Els estats i altres territoris també poden sol·licitar lestatus d'observador, actualment tenen aquest estatus especial l'OAP, aprovat a l'Assemblea de l'OMS el 7 de juliol del 1998; el Vaticà, l'Ordre Sobirana Militar de Malta, la Federació Internacional de Societats de la Creu Roja i de la Mitja Lluna Roja i el Comitè Internacional de la Creu Roja. El 2009 es va invitar a assistir com a observador a Taiwan, i la invitació es va repetir el 2010 i el 2011, en aquest cas amb polèmica en ser citat com província xinesa.

Els estats membres de l'OMS envien una delegació a l'Assemblea Mundial de la Salut que és el màxim òrgan de decisió de l'organització. Tots els membres de l'ONU poden ser membres de l'organització, segons podem llegir al lloc web de l'OMS: «Altres països poden ser admesos si la seva sol·licitud és aprovada per majoria simple de l'Assemblea Mundial de la Salut». L'assemblea s'acostuma a reunir un cop l'any (habitualment durant el mes de maig) per a supervisar les polítiques financeres de l'organització i revisar i aprovar el pressupost anual proposat per la direcció. L'assemblea també elegeix el director general (per períodes de 5 anys) i 34 membres tècnicament qualificats en el camp de la salut per a formar part del Comitè Executiu per un període de 3 anys. Les principals funcions del comitè executiu és fer efectives les decisions de l'assemblea així com mantenir-la informada i facilitar-ne la feina.

Finançament L'OMS es finança mitjançant contribucions dels estats membres i de donants. En els darrers anys, la feina de l'OMS ha anat adreçada a augmentar la col·laboració amb altres organismes, en l'actualitat, entre «col·laboracions oficials» i «col·laboracions de treball», hi ha un 80 acords de col·laboració amb ONG, la indústria farmacèutica i fundacions com la Fundació Bill i Melinda Gates o la Fundació Rockefeller.

L'any 2007, les contribucions voluntàries a l'OMS dels governs estatals i locals, de fundacions i organitzacions no governamentals, d'altres organitzacions de les Nacions Unides, i del sector privat van suposar més del doble del valor de les quotes dels 193 països membres. L'any 2020, la Fundació Bill i Melinda Gates contribuïa amb 11,65 per cent del pressupost de la OMS, comparat amb els 7,85 per cent del Govern dels Estats Units. L'any 2022, el Director-General Tedros Adhanom impulsa una iniciativa per reformar el finançament de la OMS.

Oficines Seu (Ginebra, Suïssa) El treball del dia a dia és dut a terme per un secretariat, entre metges, especialistes en salut, científics, administratius, etc. l'organització té més de 8.000 persones treballant repartits entre la seu central, les sis oficines regionals i 147 les delegacions a 147 països.

Oficines regionals miniatura|Les sis oficines regionals de l'OMS: Per ser una agència especialitzada de l'ONU, les sis oficines regionals de l'OMS tenen una notable autonomia. Cada oficina regional és dirigida per un director regional (DR) que és elegit pel Comitè Regional per un període de cinc anys renovable una única vegada. El nom del director electe és tramès al Comitè Executiu de l'OMS a Ginebra per a la seva confirmació. És estrany que un director regional elegit no sigui confirmat.

El comitè regional de l'OMS per a cada regió està format per tots els caps del servei de salut de tots els governs dels països que constitueixen la regió. A banda d'escollir el director regional, el comitè regional també és l'encarregat de fixar les pautes per a la posada en pràctica de totes les polítiques sanitàries i les altres polítiques adoptades per l'Assemblea Mundial dins de la seva regió. El comitè regional també serveix com un comitè examinador del progrés de les accions de l'OMS dins de la regió.

El Director Regional és el cap de l'OMS a la seva regió, i dirigeix o supervisa el personal sanitari i els altres experts de les direccions regionals i dels centres especialitzats, també exerceix l'autoritat de supervisió directa, conjuntament amb el Director General de l'OMS, de tots els caps de les oficines dels països que componen la seva regió, coneguts com a Representants de l'OMS.

Les sis oficines regionals són: