miniatura|Atemptant contra Prim, a La Ilustración de Madrid, 1871. miniatura|Ros, faixa militar i espasa del general Prim. Revòlver de percussió de l'època. En una exposició sobre Prim dels anys 1990s. miniatura|Placa commemorativa de l'assassinat L'atemptat contra Joan Prim i Prats, conegut com a general Prim, va tenir com a conseqüència la seva mort el 27 de desembre de 1870. Va ser el primer magnicidi de l'Espanya moderna contra un president de govern.El general Prim, objetivo del primer magnicidio, Cadena Ser, 5 d'octubre de 2023
Descripció dels fets Prim anava en el carruatge amb els seus dos assistents: Juan José González-Nandín Ágreda i el coronel d'infanteria José Francisco Moya. Els assassins es comunicaven amb xiulades.
En arribar a uns metres de la cantonada amb el carrer d'Alcalá, el cotxe de cavalls es va detenir amb una brusca frenada. Dos cotxes de cavalls es creuaven barrant-li el pas, i un tercer se situava darrere. El cotxe es va veure envoltat, de sobte, per dotze persones. Estaven amagades aels cotxes, i en una taverna amb entrada pel carrer Alcalá i sortida pel carrer del Turco (actualment Marqués de Cubas). Armats amb trabucs, van realitzar tres trets pel costat esquerre i tres pel dret a boca de canó.
Prim va rebre un tret en l'espatlla esquerra, un altre al colze, i un tercer en el dit anul·lar de la mà dreta, i la cara li va quedar plena de grans de pólvora. González-Nandín va ser ferit a la mà dreta.
Després els assassins van ordenar que s'obrís la barrera de dos vehicles que bloquejava el pas. El cotxer de Prim va sortir amb el seu vehicle, i en passar pel carrer d'Alcalá va observar que hi havia un dispositiu similar al que acabava de sorprendre'ls al carrer del Turco, que no va entrar en acció.
Es van dirigir a tot córrer cap al Ministeri de la Guerra. En arribar a palau els dos ferits van baixar de la berlina, ajudats per Moya i el cotxer. El general va pujar pel seu propi peu l'escaleta del ministeri, recolzant-se a la barana amb la mà afectada, i deixant al sòl una reguera de sang. En trobar-se amb la seva esposa va forçar un gest tranquil·litzador per a dir-li que les seves ferides no revestien gravetat.
Quan van arribar els metges van apreciar ràpidament les destrosses als dits de la mà dreta, de tal envergadura que va caldre amputar immediatament la primera falange de l'anular, quedant en perill d'amputació l'índex. Encara que el més preocupant era la «trabucada» que el general presentava a l'espatlla esquerra. Li havien allotjat almenys vuit bales a la carn. Les cures mèdiques es van prolongar fins a la matinada. A les dues del matí se li havien extret set bales.
Nandín, l'ajudant, va ser traslladat a la casa de socors més pròxima, on se li va diagnosticar que perdria el moviment de la mà, que li quedaria seca i inservible, però que potser —li van dir— no haurien d'amputar-la-hi. Entretant, les notícies difoses mentien sobre la gravetat de les lesions: es volia que fossin tranquil·litzadores, en un moment en què calia mantenir la calma al país. Encara que les ferides no eren massa greus, el fet que s'infectessin li provocaria la mort tres dies després. El motiu de la infecció va ser la introducció al seu pit de retalls de l'abric de pell d'os que portava pel fred, i que van provocar una sèpsia.Prim: la forja de una espada d'Emilio de Diego.
[]== L'autoria == Alguns indicis assenyalen al duc de Montpensier i al regent general Francisco Serrano com a instigadors i al republicà José Paúl y Angulo com a executor amb uns altres nou homes. L'estudi de l'advocat reusenc Antoni Pedrol Rius va aclarir en 1960 el misteri del seu assassinat quant a autors materials (Paúl y Angulo i altres republicans), però quant als instigadors, no es podria demostrar-se res sens dubte raonable, perquè els indicis sobre Montpensier i Serrano es basaven en el fet que els assassins van ser reclutats pels seus homes de confiança. Gràcies al promotor fiscal, Joaquín Vellando, així com a les declaracions de Solís i Eustaquio Pérez, es localitzen dos dictàmens: el primer, en el qual s'estima, el 9 de setembre de 1871, «que apareixia en primer terme la responsabilitat de l'Excm duc de Montpensier, contra qui ha de dirigir-se el procediment com a principal autor del complot que va tenir per objecte l'assassinat de l'Excm. Sr. Sr. Juan Prim». En el segon, el 12 de juny de 1872, sol·licita, a més, «presó de l'Excm. Sr. duc de Montpensier». Si Prim va acceptar diners del duc per a preparar el seu pronunciament, el fet que donés suport a la coronació del duc d'Aosta, fill del rei d'Itàlia, degué fer que el considerés com un traïdor i és possible que ell o el seu secretari, el molt catòlic i hispanista Antoine de Latour, hagi estat un dels instigadors de l'assassinat.Pedrol Rius, Antonio. Los asesinos del General Prim, Madrid, Cívitas, 1990 .
El 2007, l'historiador Josep Fontana va afirmar que continua sent un misteri qui van ser els autors. Es va culpar immediatament al diputat republicà federal i ric comerciant de vins de Jerez José Paúl y Angulo, perquè aquesta mateixa tarda a la sessió de les Corts després d'un dur debat l'havia acomiadat dient-li Mi general, a cada porc li arriba el seu sant Martí, i també perquè es va dir que la seva veu l'havia sentit Prim durant l'atemptat. Anys més tard Paúl y Angulo acusaria el general Serrano i al duc de Montpensier, hipòtesi que no està descartada. En el cas del general Serrano perquè el cap del seu escorta va resultar implicat en el crim i perquè quan va presidir el primer govern de la Monarquia d'Amadeu I d'Espanya al mes següent no va posar molta obstinació a investigar el crim –la vídua de Prim sembla que va creure en la seva culpabilitat, especialment quan va sentir les paraules del propi Prim que va dir: «No ho sé; però no em maten els republicans»–. Quant al duc de Montpensier, aquest culpava a Prim de no haver aconseguit la Corona i «ja havia organitzat alguns intents anteriors d'atemptat contra ell, que es van frustrar per delacions». També existeix la possibilitat que darrere de l'atemptat estiguessin els homes de negocis amb interessos a Cuba, que temien els canvis que podia introduir Prim en la política colonial. De fet a Cuba es donava per segur que «el gallet es va estrènyer des de l'Havana».
Va morir estrangulat? En 2012, la Comissió Prim de Recerca, formada per experts de la Universitat Camilo José Cela, va estudiar el cos embalsamat i va dictaminar que els solcs i marques en el coll de la víctima eren "compatibles" amb un possible escanyament amb llaç. Posteriorment, aquesta universitat es va desvincular del projecte, pel seu caràcter conflictiu, ja que es va signar un acord de confidencialitat amb les fotos del cos que van acabar sortint a la llum. Una segona autòpsia de la mòmia de Prim —duta a terme per la Universitat Complutense de Madrid— va dictaminar al desembre de 2013 que els solcs del coll —que apareixen igualment en els bessons— van ser causats per la pressió de les robes, descartant l'escanyament. Nogensmenys, aquest estudi va ser criticat pel periodista Francisco Pérez Abellán per la seva falta de rigor i de proves documentals que defensessin aquesta tesi, contrària a la de la Universitat Camilo José Cela.Francisco Pérez Abellán. «No asesinaréis a Prim por tercera vez.» 20 de diciembre de 2013. Libertad Digital.
Posteritat El 27 de desembre de 2012, en commemorar-se el bicentenari del magnicidi, es va posar a la façana lateral del Banc d'Espanya que mira cap al Carrer del Marqués de Cubas de Madrid una placa commemorativa de bronze per recordar l'assassinat.Juan Prim, ecos de un magnicidio, El País, 10 de gener de 2013
En 2014 es va estrenar per Televisió Espanyola un telefilm que reflecteix els esdeveniments que van envoltar al magnicidi de Prim, titulat Prim, l'assassinat del carrer del Turco, amb Francesc Orella donant vida al personatge.
Referències
Enllaços externs
Categoria:Atemptats a Madrid Categoria:1870 Categoria:Història política d'Espanya Categoria:Atemptats del segle XIX Categoria:Segle XIX a Espanya