Oliva és una ciutat del País Valencià, la segona més gran de la comarca de la Safor. Les primeres notícies d'ocupació humana es remunten a l'època del Paleolític mitjà.
Toponímia El topònim prové de l'àrab اوربة (Awrabatu), de possible origen preromà. Posteriorment es va denominar Awriba o Awruba, i en valencià s'alternaren els termes Oriva i Oliva fins al . Va prevaldre l'últim finalment.
L'antic malnom dels habitants d'Oliva era pixapolits.
Geografia El municipi d'Oliva és en el límit meridional de la província de València. Pel seu relleu geogràfic es pot dividir en tres zones ben diferenciades: la muntanya, la plana ocupada per l'horta i la zona pantanosa al sud-est. La muntanya és tota ella de domini Cretaci i la prefiguren diversos plecs d'orientació bètica, SO-NE, prolongacions de les serres Gallinera i Mustalla. En la primera d'elles hi ha les majors altures: Covatelles (365 msnm), Tossal Gros (293 m), Cavall Bernat (206 m) i Penya de l'Àguila (170 m), en la segona, a l'extrem meridional, destaquen la Lloma d'Enmig (238 m) i Penyalba (154 m). La zona central, entre la muntanya i la costa, està formada per un pla Quaternari fruit de la sedimentació de materials erosionats i arrossegats per les aigües, la majoria dels sediments, sobretot els ocupats avui per l'horta, corresponen al Plistocè. Al costat de les zones pantanoses els materials són més recents, de l'Holocé. La tercera zona està encara en fase de dessecació i l'ocupen els marjals. Part del seu terme municipal està integrat en el Parc Natural del Marjal de Pego-Oliva.
Platges El municipi d'Oliva té més d'11,8 km de costa baixa i arenosa (excepte a l'extrem més meridional, on comença la comarca de la Marina Alta), amb platges amb muntanyar mediterrani, on gaudir del sol i de la mar. Són platges d'arena fina i aigua neta poc profundes vorejades per les dunes que separen els horts de tarongers i la mar. El turista aprecia llargues platges d'arena, d'ambient familiar. És un municipi d'horta i costa que ha desenvolupat tota classe de serveis per a passar-hi les vacances. Les principals platges són: Platja de Terranova Platja Pau Pi Les Aigües Blanques L'Aigüa Morta Platja de Rabdells Platja de les Deveses
Municipis limítrofs
Hidrografia El terme municipal d'Oliva no té grans corrents d'aigua: el riu Gallinera es perd abans d'arribar al mar; el riu Bullent, conegut també com a riu de la Revolta, fa de límit natural amb el terme de Pego, i, després de rebre l'aportació d'aigües del Racons, passa a anomenar-se riu Molinell, el qual fa de frontera entre els termes d'Oliva i Dénia abans de desembocar a la Mediterrània. Entre els barrancs d'Oliva cal citar els del Carritxar, Benirrama i Elca, entre les seues fonts, les de Sant Antoni, Puça i de l'Om.
miniatura|El Mediterrani a Oliva (Valencia)
Clima Oliva té un clima mediterrani, amb hiverns suaus i estius càlids. Entre novembre i febrer poden arribar-hi borrasques i baixades de temperatures fins als 5°-6°, o 4° com a màxim en fredorades extraordinàries. La temperatura mitjana anual és de 18.5 °C i les gelades i nevades hi són molt poc freqüents. Entre maig i setembre poden arribar onades de calor, especialment a l'estiu (per exemple, un dia d'agost amb 32°, i al sendemà 38°), durant el qual són freqüents les temperatures superiors a 35°, que arriben puntualment a superar els 40°.
miniatura|Una vista panoràmica de la mar Mediterrània i la platja d'Oliva
miniatura|Mar Mediterrani i la platja d'Oliva
miniatura|Caminal ruta d'accés al mar Mediterrani i la platja d'Oliva
Les precipitacions superen els 743 mm anuals, amb màximes a la primavera i, sobretot, a la tardor (142 mm al novembre) i inundacions periòdiques a causa dels temporals de llevant, que solen descarregar gran quantitat de pluja en poques hores. Oliva té el rècord oficial de precipitació màxima en vint-i-quatre hores de tot Espanya, amb 817 mm, registrats el 3 de novembre de 1987.Reconeixen el rècod del diluvi d'Oliva (Vivente Aupí, Levante-EMV)., Récord Levante-EMV
Història Els primers rastres de poblament humà que s'han trobat a Oliva daten del Paleolític mitjà i provenen de la Cova Foradada. Ací també s'han trobat materials del Paleolític Superior de l'Edat del Bronze. Del Paleolític i el Mesolític s'han trobat restes en el Collado. Durant l'edat del bronze sorgiren poblats com Almuixich i el Pic dels Corbs. Destaca sobretot el poblat del Castellar, ja d'època ibèrica. S'han trobat un bon nombre de restes i inscripcions romanes. Així com les instal·lacions d'un forn romà, que han estat excavades i es poden visitar.
L'origen de la població d'Oliva segurament és anterior a la invasió musulmana de la península Ibèrica, i es relaciona amb l'Awraba que cita el polític i literat andalusí Ibn al-Abbar. Segons ell, es tractava d'un lloc proper a Dénia i dependent de la seua taifa. A mitjans del Jaume I la va conquerir, respectant la població musulmana i la va donar en senyoriu a la família Carròs, que tenia el seu centre de poder en el veí castell del Rebollet. Posteriorment fou comprada per la família Centelles, els quals la van separar del Rebollet i en 1449 van obtindre del rei Alfons el Magnànim el títol de comte en la persona de Francesc Gilabert de Centelles-Riu-sec i de Queralt. Aquell comtat incloïa Pego, Murla, la Font d'en Carròs, Potries, Híxer, Alqueria Nova i Rafelcofer. El baró de Nules i comte d'Oliva Serafí de Centelles la va emmurallar a mitjans del i el seu nebot Francesc va ampliar les fortificacions amb la construcció del palau comtal. Així ho recorda una làpida que es conservava en el palau:
Quan l'any 1609 va tindre lloc l'expulsió dels moriscos, Oliva es va vore afectada per la despoblació i la consegüent pèrdua de mà d'obra al camp, si bé no va ser de les poblacions valencianes més afectades. Una descendent de Francesc Gilabert de Centelles, Magdalena, es va casar amb el que després seria duc de Gandia, Carles de Borja. Eixe matrimoni va comportar la formació d'un sol senyoriu de gran extensió i riquesa, els títols del qual acabarien recaient en la família dels Benavente i, finalment, en la casa d'Osuna el 1777. miniatura|Carta pobla d'Oliva (1625). En el Oliva, junt amb el desaparegut Regne de València, iniciarà un període de recuperació econòmica i cultural. A la divisió provincial feta al Trienni Liberal (1822) va ser adscrita a la província de Xàtiva. El 1833 l'inclogueren a la d'Alacant, i no va ser fins al 1857 quan, juntament amb Vilallonga, la Font d'en Carròs, Rafelcofer i Potries, va passar definitivament a la província de València. En el diccionari de Madoz (1845-1850) apareix la descripció següent:
Urbanisme miniatura|Carrer de Santa Anna Oliva està edificada al vessant oriental del tossal de Santa Anna, sobre la qual s'assenten les restes del castell i l'ermita que dona nom al tossal. Està formada per un extens nucli antic de morfologia rural amb barris de cases humils i altres agrupacions, completada pels eixamples de traçats rectilinis posteriors al , que s'estenen per la plana.
La població té quatre barris tradicionals: Santa Maria, Sant Roc, el Pinet i Sant Francesc, als quals cal afegir l'eixample dels últims anys. L'àrea més antiga correspon al barri de Santa Maria, on es troba l'església de Santa Maria la Major. En el aquest barri va ser emmurallat per ordre del compte Serafí de Centelles, i s'hi podia accedir pels portals del Mar, del Molí, del Raval, del Pi i del Carme. A la part més elevada hi havia el palau dels Centelles. L'antic camí real de València a Dénia seguia els carrers de les Moreres i el Major. A partir del , a ponent d'eixe nucli es va desenvolupar la moreria o barri del Raval, al voltant de la mesquita que va precedir l'església de Sant Roc.
Al començament del les muralles van ser enderrocades per ordre de Felip V com a càstig pel suport d'Oliva a la causa de l'arxiduc Carles d'Àustria en la Guerra de Successió. Durant el l'expansió urbana va seguir ocupant les vessants del tossal, mentre que en direcció a la Font d'en Carròs es va traspassar el barranc i va començar a configurar-se el barri del Pinet. La construcció del ferrocarril Carcaixent -Dénia i de la carretera València -Alacant (actual N-332) per la part baixa de la ciutat van marcar les directrius i, en el cas de la via fèrria, el límit al creixement durant diverses dècades El creixement demogràfic a partir de la dècada de 1950 va potenciar la creació de barris nous en l'entorn dels carrers del Barranc i de les Covatelles, alhora que s'anava omplint l'espai intermedi entre la carretera i la via fèrria, prenent com a referència principal l'avinguda de València. El tancament de la línia fèrria en 1974 va marcar l'inici d'una nova etapa urbana, amb la transformació del vell traçat en una àmplia avinguda arbrada al voltant de la qual han anat multiplicant-se en les tres últimes dècades els grans blocs d'habitatges. Perpendicular a eixa gran artèria se n'ha desenvolupat una altra de nova en direcció al mar, al costat del qual s'ha configurat al seu torn una gran zona estiuenca i residencial, on alternen els blocs d'apartaments amb els xalets i adossats.
Política i Govern Composició de la Corporació Municipal El Ple de l'Ajuntament està format per 21 regidors. En les eleccions municipals de 26 de maig de 2019 foren elegits 6 regidors de Projecte Oliva (PRO), 6 de Compromís per Oliva (Compromís), 5 del Partit Socialista del País Valencià (PSPV-PSOE), 3 del Partit Popular (PP) i 1 de Ciutadans - Partit de la Ciutadania (Cs).
Alcaldes Des del 17 de setembre de 2019 l'alcadessa d'Oliva és Yolanda Balaguer, de Compromís.
Demografia L'any 1510 es van censar 710 famílies a Oliva (uns 2.840 habitants), pràcticament les mateixes que a Gandia, la meitat de les quals eren musulmanes. El 1609 tenia 385 cases de cristians vells i 350 de moriscos o cristians nous, que foren expulsats al nord d'Àfrica a través del port de Dénia. El 1646 només tenia 452 cases, que van augmentar a 656 al 1713 i gairebé es van duplicar en el transcurs del , fins a sumar una mica més de 5.000 habitants l'any 1786. Des d'aleshores el creixement demogràfic ha sigut constant, encara que menor que a Gandia. El 1887 Oliva tenia 8.779 habitants; el 1950 havia crescut a 13.343 i el 1981 fregava ja els 20.000. El 2003 el padró registrava un total de 22.768 habitants, dels que 20.687 corresponien a la capital municipal, 1.650 a la platja i la resta a cases disseminades pel terme. Oliva tenia 27.374 habitants en 2007 i 28.419 habitants el 2009 (INE), dels quals un 18,32 % està constituït per ciutadans de nacionalitat estrangera.
Economia Oliva ha estat tradicionalment una població eminentment agrícola. Els àrabs van introduir el cultiu de la canya de sucre que, juntament amb la seda, fou la base econòmica del municipi durant tota l'Edat Mitjana i de part de l'Edat Moderna. L'expulsió dels moriscos de 1609 no va impedir la continuïtat del cultiu de la canyamel fins a mitjans del , com testimonia Gregori Maians, si bé Cavanilles, el 1794, ja no l'esmenta. A partir de llavors va ser la morera la que marcaria el paisatge agrari fins a mitjans del , quan va ser substituïda pel taronger i l'arròs. El taronger en l'actualitat constituïx un monocultiu, mentre que l'arròs va ser abandonat en la dècada de 1960 i les antigues marjals han tornat al seu estat natural o estan sent transformades en camps de golf. La superfície conreada ocupa unes 3,460 ha, de les quals 3.430 són de regadiu. El secà ha sigut substituït per urbanitzacions o simplement abandonat per ser poc rendible. L'aigua per al reg procedix en part del riu Serpis, que proveïx d'aigua les séquies medievals del Rebollet i Comuna d'Oliva.